"Els déus han mort... de riure a l'escoltar dir a un d'ells que ell era l'únic déu” Nietzsche.
Així parlà Zaratustra
Una vegada que ‘Déu ha mort’, el nihilisme, és la destinació dels pobles occidentals, perquè ens hem quedat sense brúixola, sense sentit que donar-li a aquesta vida. En aquest procés històric, que parteix de la Il·lustració, s'aniquila el animisme i el mite; ajudat per les ciències de la naturalesa, es proposa la desmitologització del món, el domini de la naturalesa i la realització de la llibertat. I, no obstant això, és un fet incontrovertible que en la societat industrialitzada, i resultat d'aquest ‘procés progressiu il·lustrat’ regna un generalitzat irracionalisme destructiu en el qual l'home es veu sotmès, i a punt de ser exterminat pel desenvolupament cientific-tècnic.
“Si per altra banda, déu no existeix, no trobem enfront de nosaltres valors o ordres que legitimin la nostra conducta. Així, no tenim ni darrere ni davant de nosaltres en el domini lluminós dels valors, justificacions o excuses. Estem sols, sense excuses. És el que expressaré dient que l'home està condemnat a ser lliure. Condemnat, perquè no s'ha creat a si mateix i, no obstant això, d'altra banda, lliure, perquè una vegada llançat al món és responsable de tot el que fa... L'home pot triar en un sentit o altre, però l'única cosa que no pot fer és no triar.”
Jean Paul Sartre.
L'existencialisme és un humanisme.
