dijous, 29 de maig del 2008
dijous, 22 de maig del 2008
dimarts, 13 de maig del 2008
AFRICA'T
Africat
2a Mostra Internacional de Cinema Africà a Catalunya
L’Àfrica és moderna i innovadora. L’Àfrica es mou. A Africat, ens endinsem en el món del cinema mitjançant un viatge a la descoberta, amb algunes de les moltes cares apassionants que ofereix l’Àfrica actual. Amb la projecció dels millors films africans dels darrers anys.Amb debats, documentals, curts, cinema fet pels joves de Salt, activitats lúdiques per a la canalla...
La mostra abarca moltes activitats a diversos espais: Teatre de Salt, Biblioteca de Salt, Factoria Cultural Coma-Cros, Cinema (retrospectiva de Cineastes Africans 1960-70) a L’Auditori en col·laboració amb L’Alliance Française... A sota veureu la programació al Teatre de Salt, però si voleu conéixer la programació completa de la mostra i més informació vegeu http://www.afri.cat/
CIUTAT DE SALTDIMECRES 14 DE MAIG19 h. Batucada pels carrers de Salt. A càrrec del grup de percussió i dansa Yarak.Carrossa des del Teatre de Salt fins a la Coma Cros, passant per les Rambles.
L’Àfrica és moderna i innovadora. L’Àfrica es mou. A Africat, ens endinsem en el món del cinema mitjançant un viatge a la descoberta, amb algunes de les moltes cares apassionants que ofereix l’Àfrica actual. Amb la projecció dels millors films africans dels darrers anys.Amb debats, documentals, curts, cinema fet pels joves de Salt, activitats lúdiques per a la canalla...
La mostra abarca moltes activitats a diversos espais: Teatre de Salt, Biblioteca de Salt, Factoria Cultural Coma-Cros, Cinema (retrospectiva de Cineastes Africans 1960-70) a L’Auditori en col·laboració amb L’Alliance Française... A sota veureu la programació al Teatre de Salt, però si voleu conéixer la programació completa de la mostra i més informació vegeu http://www.afri.cat/
CIUTAT DE SALTDIMECRES 14 DE MAIG19 h. Batucada pels carrers de Salt. A càrrec del grup de percussió i dansa Yarak.Carrossa des del Teatre de Salt fins a la Coma Cros, passant per les Rambles.
Programació al Teatre de Salt
15 DE MAIG
10 h. Mural efímer a la plaça de Sant Jaume, a càrrec d’Aleix Font Arroyo. Instal·lació efímera a la font: “Grafia cinemato-sequera”, a càrrec del Né
12 h. Inauguració de la mostra12 h. Cine-fòrum: Negres i blancs en colors de Jean-Jacques Annaud. Costa d’Ivori. 1976. Primer Òscar de la cinematografia africana. Subtitulada al català
16 h. Sessió de curt-metratges per joves. Amb Binta y la gran idea de Javier Fesser. Espanya. 2005. Nominada al millor curt-metratge als Òscar’05
18 h. Azur i Asmar de Michel Ocelot, el creador de Kirikoú. França. 2007. Nominada als Goya i als Cèsar’07 com a millor film d’animació. Doblada al català
20 h. Delwende de S. Pierre Yameogo. Burkina Fasso. 2005
22 h. Daratt de Mahamat-Saleh Haroun. Txad. 2006. Premi especial del jurat al Festival de Venècia’06. Subtitulada al català
DIVENDRES 16
10 h. Mural efímer a la plaça
12 h. Cine-fòrum: Mimi, la Joie de Marten Persiel. Catalunya. Subtitulada al català16 h. Carta a mi hermana de Habiba Djahnine. Algèria. 2007. 70 min. Documental.
17.15 h. Especial Jean Rouch: Yo, un negro. França. 1959. 70 min.
18.30 h. Especial Jean Rouch: Crónica de un verano. 1961. 85 min.
20 h. Princesa de África de Juan Laguna. Espanya. 2008. Estrena a Catalunya! Amb la presència del director
22 h. 14 kilómetros. Espanya. 2007. Espiga d’Or a la Seminci de Valladolid’07
DISSABTE 17
10 h. Mural efímer a la plaça.
12 h. Fem cinema, joves! Projecció dels curt-metratges fets pels joves de Salt
13 h. Curt-metratges d'animació
16 h. Las hijas de Mohamed de Sílvia Munt. Catalunya. 2003. TV movie
18 h. General Idi Amín Dadá de Barbet Schroeder. Fotografia de Nèstor Almendros. França. 1974. 86 min. Documental
20 h. Vete y vive de Radu Mihaileanu. França-Israel. 2005.
22 h. Bamako de Abderrahmane Sissako. Mali. 2006.
DIUMENGE 18
10 h. Final mural efímer a la plaça
13 h. Concert unplugged i pica-pica
14 h. Dinar popular marroquí
15 h. Debat: La situació de la dona al Marroc
17 h. Marock de Laïla Marrakchi. Marroc. 2005.
19 h. Indígenes - Dies de glòria de Rachib Bouchareb. Algèria. 2007. Millor interpretació masculina a Cannes i nominada a la millor pel·lícula estrangera als Òscar’06. Subtitulada al català. Música de Khaled
21 h. Cloenda de la mostra
dilluns, 12 de maig del 2008
Mostra't
Mostra d’art de l’estació espai jove
Calendari: del 15 de maig al 22 de juliol Inauguració: dijous 15 de maig a les 20 h Lloc: Centre Cultural la Mercè Organització: l’Estació Espai Jove www.zonajove.info
Les obres mestres són, afortunadament, sempre joves. Honoré de Balzac
A partir del mes de gener de 2007 l’Estació Espai Jove cedeix un espai d’exposicions per a joves creadors vinculats a la ciutat que treballen en diferents disciplines artístiques. I és que una de les principals dificultats que tenen a l’hora d’introduir-se en els circuits artístics i comercials és trobar espais on fer conèixer la seva obra i fer-ne la difusió pertinent.Conscients que els joves artistes necessiten espais on mostrar el seu talent i alhora també de la dificultat que tenen per entrar en els circuits del món de l’art, MOSTRAR’T vol aportar el seu petit gra de sorra en l’escena artística de la ciutat. La mostra d’art jove MOSTRAR’T neix amb la voluntat de fer d’altaveu a aquestes interessants propostes que no paren de sorgir a la nostra ciutat i rodalies.Us presentem, doncs, una selecció d’obres d’alguns dels artistes que han exposat al llarg de les tres primeres mostres d’art MOSTRAR’T.
Artistes participants: Arnau Bielsa, Calidoscopis (Carlos Ruiz Brussain, David Pérez, Cristina Jambert i Gemma Rabionet), Gerard Canyigueral, Karim Karboui, Xevi Masmitjà, Edgar Massegú, Ramon Oliveras i Nirvana Jiménez, Marc Padrosa, Pere de Prada i Jordi Renart.
Calendari: del 15 de maig al 22 de juliol Inauguració: dijous 15 de maig a les 20 h Lloc: Centre Cultural la Mercè Organització: l’Estació Espai Jove www.zonajove.info
Les obres mestres són, afortunadament, sempre joves. Honoré de Balzac
A partir del mes de gener de 2007 l’Estació Espai Jove cedeix un espai d’exposicions per a joves creadors vinculats a la ciutat que treballen en diferents disciplines artístiques. I és que una de les principals dificultats que tenen a l’hora d’introduir-se en els circuits artístics i comercials és trobar espais on fer conèixer la seva obra i fer-ne la difusió pertinent.Conscients que els joves artistes necessiten espais on mostrar el seu talent i alhora també de la dificultat que tenen per entrar en els circuits del món de l’art, MOSTRAR’T vol aportar el seu petit gra de sorra en l’escena artística de la ciutat. La mostra d’art jove MOSTRAR’T neix amb la voluntat de fer d’altaveu a aquestes interessants propostes que no paren de sorgir a la nostra ciutat i rodalies.Us presentem, doncs, una selecció d’obres d’alguns dels artistes que han exposat al llarg de les tres primeres mostres d’art MOSTRAR’T.
Artistes participants: Arnau Bielsa, Calidoscopis (Carlos Ruiz Brussain, David Pérez, Cristina Jambert i Gemma Rabionet), Gerard Canyigueral, Karim Karboui, Xevi Masmitjà, Edgar Massegú, Ramon Oliveras i Nirvana Jiménez, Marc Padrosa, Pere de Prada i Jordi Renart.
divendres, 18 d’abril del 2008
dilluns, 7 d’abril del 2008
dimarts, 12 de febrer del 2008
Marges-U i Giart a Art Madrid
+ Obra de Xevi Vilaró,artista que representa Giart.
dimarts, 12 de febrer de 2008>
Marges-U i Giart, entre les dinou galeries catalanes que participen a Art Madrid
Va néixer com una tímida alternativa a Arco, però tres anys després ja té personalitat pròpia. La fira internacional d'art modern i contemporani Art Madrid obre les portes avui (amb invitació), al Pavellón de Cristal de la Casa de Campo (avinguda de Portugal, s/n), un dia abans que arrenqui la gran maquinària d'Arco. De les 80 galeries que es lluiran a Art Madrid, una quarta part (19) són catalanes. La majoria (14) són de Barcelona: A. Cortina, Atelier, Barcelona, Carlos Teixidó, Carme Espinet, Francesc Llopis, Friends Art, Gómez Turu, Jordi Pascual, Manel Mayoral, Mito, Principal Art, Raiña Lupa-Yves Rivière i 3 Punts. També hi ha una presència destacada (molt més que a Arco) de galeries de la resta del territori català: Giart, de Girona; Marges-U, de Cadaqués; Ab Galeria d'Art i El Quatre Sala d'Art, totes dues de Granollers, i Anquin's, de Reus.
La fira Art Madrid, que organitza l'empresa Arte y Asociados, celebrarà la seva tercera edició fins diumenge. La gran novetat és que ha ampliat considerablement el seu espai dedicat a exposició. A partir de demà, estarà oberta al públic (de les onze del matí a les nou de la nit). L'entrada normal costa 10 euros.
En aquest aparador que vol competir amb Arco, es podran contemplar i comprar obres de Warhol, Tàpies, Barceló, Plensa, Miró, Palazuelo, Carmen Calvo..., entre molts altres artistes de primera línia. De les 80 galeries participants (25 s'estrenen a la fira), 21 són estrangeres (sis de llatinoamericanes, quatre de nord-americanes, deu d'europees i una de coreana). D'entre les que procedeixen de l'Estat, la ciutat més ben representada és Madrid; després, Barcelona, i darrere seu, València i les illes Balears.
Art Madrid comença a ser una fira que s'ha de tenir molt en compte després de l'èxit de l'any passat: èxit de públic (23.000 visitants) i econòmic (més de 20 milions d'euros en vendes). S'ha convertit en la segona fira d'art contemporani de l'Estat. Fins a 157 galeries van sol·licitar participar a Art Madrid 2008.
Arte y Asociados està preparant la primera edició de Fiart València, una nova fira internacional d'art modern i contemporani que agruparà mig centenar de galeries. Fiart València se celebrarà del 24 al 28 de setembre al pavelló 8 de la Fira de València.
dimarts, 5 de febrer del 2008
dilluns, 28 de gener del 2008
Déu ha mort!!!!
"Els déus han mort... de riure a l'escoltar dir a un d'ells que ell era l'únic déu” Nietzsche.
Així parlà Zaratustra
Una vegada que ‘Déu ha mort’, el nihilisme, és la destinació dels pobles occidentals, perquè ens hem quedat sense brúixola, sense sentit que donar-li a aquesta vida. En aquest procés històric, que parteix de la Il·lustració, s'aniquila el animisme i el mite; ajudat per les ciències de la naturalesa, es proposa la desmitologització del món, el domini de la naturalesa i la realització de la llibertat. I, no obstant això, és un fet incontrovertible que en la societat industrialitzada, i resultat d'aquest ‘procés progressiu il·lustrat’ regna un generalitzat irracionalisme destructiu en el qual l'home es veu sotmès, i a punt de ser exterminat pel desenvolupament cientific-tècnic.
“Si per altra banda, déu no existeix, no trobem enfront de nosaltres valors o ordres que legitimin la nostra conducta. Així, no tenim ni darrere ni davant de nosaltres en el domini lluminós dels valors, justificacions o excuses. Estem sols, sense excuses. És el que expressaré dient que l'home està condemnat a ser lliure. Condemnat, perquè no s'ha creat a si mateix i, no obstant això, d'altra banda, lliure, perquè una vegada llançat al món és responsable de tot el que fa... L'home pot triar en un sentit o altre, però l'única cosa que no pot fer és no triar.”
Jean Paul Sartre.
L'existencialisme és un humanisme.
Així parlà Zaratustra
Una vegada que ‘Déu ha mort’, el nihilisme, és la destinació dels pobles occidentals, perquè ens hem quedat sense brúixola, sense sentit que donar-li a aquesta vida. En aquest procés històric, que parteix de la Il·lustració, s'aniquila el animisme i el mite; ajudat per les ciències de la naturalesa, es proposa la desmitologització del món, el domini de la naturalesa i la realització de la llibertat. I, no obstant això, és un fet incontrovertible que en la societat industrialitzada, i resultat d'aquest ‘procés progressiu il·lustrat’ regna un generalitzat irracionalisme destructiu en el qual l'home es veu sotmès, i a punt de ser exterminat pel desenvolupament cientific-tècnic.
“Si per altra banda, déu no existeix, no trobem enfront de nosaltres valors o ordres que legitimin la nostra conducta. Així, no tenim ni darrere ni davant de nosaltres en el domini lluminós dels valors, justificacions o excuses. Estem sols, sense excuses. És el que expressaré dient que l'home està condemnat a ser lliure. Condemnat, perquè no s'ha creat a si mateix i, no obstant això, d'altra banda, lliure, perquè una vegada llançat al món és responsable de tot el que fa... L'home pot triar en un sentit o altre, però l'única cosa que no pot fer és no triar.”
Jean Paul Sartre.
L'existencialisme és un humanisme.
dimecres, 23 de gener del 2008
dilluns, 14 de gener del 2008
dimecres, 2 de gener del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)